Parlar salat

Publicado en Regne de Mallorca

En aquest article publicat a Diari de Girona de 16/10/2009, els Srs. Molina i Martín presenten es llibre "Converses amb en Xicu Florian", on tracten bàsicament, sembla, des parlar salat, ès a dir, tot lo relacionat amb s'article salat, que a Girona, sobre tot a localitats com, per exemple, Begur encara se manté ben viu, si bé aquests senyors diuen que "ningú per sota dels 60 anys sala", per tant, tan viu no deu estar.

No ès sa meva intenció criticar sa defensa des salat que fan aquests senyors, no, tot lo contrari, agrair es seu esforç en defensa des parlar salat, si bé pareix que ho fan amb sa boca petita o tancadeta, no sia que protestar massa suposi per ells colque problema social, perquè, com diuen ells mateixos, després de queixar-se de sa pèrdua de lèxic, expressions, s'article salat, etc, diuen que ès impossible recuperar es parlar salat, perquè ès una batalla perduda, no se pot pretendre ara que sa gent comenci a parlar salat, seria artificial.

O sia, se perd es salat per culpa d'un estandard imposat des de Barcelona, o sia, un parlar artificial, i resulta que, ara, si intentam recuperar-ho (es parlar salat) seria artifical?? M'ho expliquin, per favor, no ho entenc. Recuperar un parlar antic, que ha parñat tothom sempre, resulta que ès artificial? En sèrio, m'ho expliquin.

No ès per això que me queix de s'article, me queix d'una de ses preguntes de s'entrevista, concretament a:

"- D'on prové sa manera de parlar?

- Molta gent creu que prové de Mallorca, i és al revés. Quan el segle XIII Jaume I va fer fora de Mallorca els sarraïns, va repoblar l'illa amb gent bàsicament de l'Empordà, que és la que va portar a les illes el parlar salat."

I se queda tan tranquil i tan satisfet!! Començarem a puntualisar dita història.

Primer, tots es filòlegs i lingüistes estan d'acord en què s'article salat prové dets articles llatins "ipse-ipsa-ipsum", per tant, no ès anar gens desencaminat dir que ja a s'època romana, tardo-romana, quand es llatí ja estava degenerat-evolucionat juntament amb sa mescla de parlars regionals de cada "provintia" i/o de cada localitat, ja a Balears (desconec si a altres zones també) se va substituir es "ille-illa-illud", article definit, per es "ipse-ipsa-ipsum", com una cosa normal i habitual. Per tant, s'article salat té una procedència bastant anterior a s'arribada del rei Jaume I, com afirmen aquests senyors. Aquest mateix parlar salat ja devia esser habitual a certes zones catalanes, com ha quedat fossilisat a noms de poblacions com, per posar només un exemple, "Sant Joan Despí"

Escut des Comte d'Ampúries

Segon, si aquesta història no els ès suficient, idò podem afegir que ja a s'època franca, amb en Carlemany i en Bernat, ets assentaments occitano-provençals varen esser importants a Balears, si bé no tenim cap constància numèrica de dits assentaments, sabem de s'arribada de gent occitana i provençal a Balears, no de sa seva quantitat. I sa dependència de Balears des regne franc està clara, ja què a s'obra "Marc. Hispaniae", dins es tercer llibre, capítol 19, se reconeix que l'any 799 va esser gloriós per ses armes des seu regne (es franc), perquè es Comte d'Ampúries, n'Irmingario, un pic vençuts ets àrabs, es poble balear va jurar fidelitat al rei Carlemany. I, ja més tard, hem de reconèixer que en es testament dictà en Carlemany que en Bernat, fill d'en Pipino, va heretar sa corona d'Itàlia i ses Illes Balears. I tot està explicat pes cronista oficial d'en carlemany, n'Eginhardo, autor de sa crònica d'en Carlemany, sa "Vita Karoli Magni".
Hem de recordar que Barcelona, l'any 799 encara era en poder des moros, en canvi Girona va passar a mans franques l'any 785. Fins l'any 902, amb s'arribada des sarraïns, ses Balears varen tenir un periode de semi-independència (817-902), ja què, oficialment, ses Balears depenien des Sacre Imperi, si bé es monarca corresponent no mos va protegir de s'arribada normanda allà per l'any 859, com mos recorda en Mikèl Garau, investigador. D'aquesta època, en es segle IX, ets occitano-provençals mos deixen emprentes lingüístiques com, per exemple:
- sa pèrdua de sa "r" final en noms i verbs; "balear" pronunciat "baleà" (actualment escrivim aquesta "r" perquè es derivats sí s'escriuen amb "r", "balear-baleàric-balearisme")
- sa pèrdua de sa "a" final en sa desinència "-antia" i "entia", per exemple, "desinència" pronunciat "desinenci" o "abundància" pronunciat "abundanci"
- sa pèrdua de sa "s" intervocàlica provençal, per exemple, "camisa" per "camia"
- es sufixe diminutiu "-eu", com "homeneu" o "miconeua"
- s'accentuació en es pronoms personalas darrera des verb, com per exemple, "saludar-ló" o "escoltau-mè"

En blau sa zona ampurdanesa

I, òbviament, es contactes amb unes zones que, ja per llavonces, devien emprar també s'article salat (Tenim una prova inestimable en es "Capbreu de Castellbisbal", localitat no massa llunyana de ses costes ampurdaneses). Sa fuita de habitants de Balears, amb s'arribada des sarraïns l'any 902, cap a ses zones que els resultaven conegudes, com per exemple, ses costes ampurdaneses (Girona, Ampúries i Peralada), i dic conegudes perquè va esser es Comte d'Ampúries, n'Irmingario, qui mos defensà dets atacs sarraïns i va conseguir que juràssem lleialtat a en Carlemany, allà per l'any 799. S'història, per tant, mos mostra relacions molt curioses:
- l'any 799 es Comte d'Ampúries mos defensa des sarraïns i mos incorpora an es regne franc
- tenim assentaments occitano-provençals durant es segle IX, amb ses conseqüents relacions culturals d'habitants balears amb gent lingüísticament similar
- s'article salat, comú a sa llengo llatina, que degenera i acaba imposant-se en es llatí vulgar a totes ses zones, en època tardo-romana i ja post-romana
- es balears fugen, en es segle IX, de ses illes a, casualment, ses zones que els són conegudes de sa península, casualment, ses costes ampurdaneses, que pertanyen al Comte d'Ampúries, un des seus antecessors mos lliurà des primers atacs sarraïns
Ès, per tant, descabellat, poder afirmar que es baleàrics dugueren s'article salat a aquelles zones? Potser sí, potser no. Emperò, sí que es contacte habitual amb zones lingüísticament similars, amb zones d'uns parlars arromançats, degenerats-evolucionats des llatí vulgar, va provocar que ja s'article salat fos encara més habitual a Balears o a sa zona ampurdanesa. 

No m'atrevesc a dir que vàrem esser noltros qui duguérem es parlar salat a l'Ampurdà com afirma casi rotundament en Mikèl Garau, no, no tenim proves, només vull deixar clar que s'article salat, es parlar salat, ès més antic a s'arribada d'en Jaume I a Mallorca, i que, ets indicis, senyalen que s'influència mútua de baleàrics amb occitans i provençals pogué provocar que a ambdúes zones es parlar salat s'imposàs com habitual. 
Com reconeix es mateix Francesc de Borja Moll, s'article salat no ès exclusiu de Balears, emperò, sí que ès s'article baleàric per excel·lència, ja que s'ús social d'aquest ès majoritari, amb reduïdes excepcions (Pollença).
Per tant, entre sa procedència llatina de s'article salat, ets assentaments occitans i provençals des segle IX i es contactes de balears amb ampurdanesos amb sa fuita de gent a partir de sa conquista sarraïna de l'any 902, no està tan clara sa procedència des parlar salat des de sa conquista d'en Jaume I, com tan alegrement s'atreveixen a dir els Srs. Molina i Martín en es Diari de Girona de 16/10/2009, i, com tan alegrement accepta sa comunitat científica i lingüística, que ja no se preocupa d'investigar aconteixements d'abans de 1229, deixant clar que, per ells, l'any 1229 ès "l'any zero" lingüístic i que d'aquí comença tot