Reblogueado de: http://sebastianurbina.blogspot.com.es/
Empiezo con un prontuario sobre cuestiones lingüísticas. De todos es sabido que los catalanistas pretenden imponer el Catalán que ellos denominan "normalizado" sobre el resto de variantes lingüísticas y/o dialectales que existen en los territorios de la antigua Corona de Aragón. Fruto de las primeras imposiciones catalanistas es el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Autónoma de las Islas baleares, pero no todo él, sino sólo el artículo referente a la lengua de esta comunidad.
Ese nefasto artículo establece que la lengua propia de la C. A. I. B. es..... el Catalán con respeto de las variantes dialectales propias de las Islas baleares. Bueno, contra ello podemos objetar que:
El Balear tiene gramática y diccionarios desde 1835. El Catalán desde 1912 – Pompeu Fabra.
martes, 4 de marzo de 2014
domingo, 19 de enero de 2014
Es pobladors de Mallorca de sa postconquista. Mateu Cañellas
Es pobladors de Mallorca de sa postconquista
p'en Mateu Cañellas
Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.
Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.
Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.
p'en Mateu Cañellas
Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi hagué una repoblació catalana. En primer lloc s’illa no ès repoblada, ja que sa població mallorquina no s’esvaeix. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme –i que més tard es seus descendents seran considerats com a ciutadans de Mallorca– i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.
Com succeeix a sa conquista de 1229, la Santa Seu també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca fugen des rigors feudals des continent, per disfrutar de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova pàtria que proclama s’aventurer portuguès Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’immensa majoria des nous pobladors de Mallorca pertanyin a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al nord i fins a Tarragona al sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romàniques molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana tal com l'entenem ara.
Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisats— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu, Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)