Artículo publicado en el blog http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es el 5 de Noviembre de 2.009
L'any 1365 en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes durant vint anys després de
s'annexió des Regne de Mallorca a Aragó per proclamar que es regne insular sigui una nova província
catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es
mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats
en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts
Generals també siguin considerats catalans ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e
reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes “hagen aentrevenir en Corts al
Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e
observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A
partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell es mallorquins són
convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya
i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no
participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres
territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar
part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta
manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part
d’un altre territori.
s'annexió des Regne de Mallorca a Aragó per proclamar que es regne insular sigui una nova província
catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es
mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats
en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts
Generals també siguin considerats catalans ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e
reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes “hagen aentrevenir en Corts al
Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e
observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A
partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell es mallorquins són
convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya
i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no
participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres
territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar
part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta
manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part
d’un altre territori.
No és fins es regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de sa càrrega de sa
supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a
produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi.
D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim
amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca
no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de
Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de
Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”
supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a
produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi.
D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim
amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca
no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de
Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de
Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”
Idó encara després de més de mig mil.leni seguim amb sa mateixa comèdia. Un dets actes d'aquest
esperpent es s'ùs que fan ses institucions baleàriques des domini punt.cat. Pareix mentida que lo
que no va conseguir en Pere d'Aragó el 1365, ara li donaran es nostros representants polítics en un nou
acte de traició an es poble balear. Hem de recuperar sa nostra memòria històrica i recordar es fets des
nostres antepassats
esperpent es s'ùs que fan ses institucions baleàriques des domini punt.cat. Pareix mentida que lo
que no va conseguir en Pere d'Aragó el 1365, ara li donaran es nostros representants polítics en un nou
acte de traició an es poble balear. Hem de recuperar sa nostra memòria històrica i recordar es fets des
nostres antepassats
No hay comentarios:
Publicar un comentario